Arriba la calor: Esquiva el cop!

Generalment el cos es refreda mitjançant la sudoració. Amb l'arribada de l'estiu en llocs amb climes calorosos, i especialment amb alts nivells d'humitat, o quan romanem en espais amb elevada temperatura i poca ventilació, la sudoració pot no ser suficient, de manera que la temperatura corporal pot elevar-se fins a nivells molt perillosos (hipertèrmia) per a la nostra la salut.

El control de la temperatura corporal en els éssers humans té lloc en una zona del cervell anomenada hipotàlam. Aquest és l'encarregat de mantenir regulada la temperatura tant corporal com de tots els òrgans interns que l'integren entre 37 i 38 graus centígrads. Quan aquesta temperatura corporal supera els 45º es considera que s'ha produït un cop de calor.

Podem distingir entre dos tipus principalment en què es produeix:

• 1 Cop de calor per esforç: Persones sanes que en hores de calor agut realitzen exercici físic intens.
• 2 Cop de calor per exposició: Gent gran, malalts o nens petits que romanen en llocs calorosos amb mala ventilació durant un temps excessiu.

En tots dos casos el cos perd aigua i sals minerals essencials (com sodi, potassi i altres diverses) la qual cosa dificulta que l'hipotàlam pugui mantenir la temperatura corporal que comença a elevar-se. Aquesta pujada de graus en el cos genera un col·lapse tèrmic que afecta diversos dels seus òrgans, inclòs el cervell produint el que es coneix com encefalitis.

És important saber que el cop de calor pot presentar-se en el mateix moment o després de diversos dies d'haver estat sotmès a l'alta temperatura que l'ha pogut provocar.

L'explicació de perquè en situacions similars en unes persones es produeix un cop de calor i en altres no, està poc clar. Una causa bastant acceptada és atribuir-lo a certa predisposició genètica, que inclou les citoquines -proteïnes de coagulació i proteïnes de xoc tèrmic- que influeixen en l'adaptació a la calor; així com en l'aclimatació ambiental. Una altra tesi que es barreja, és que el cop de calor es produeix com una forma de hipertèrmia lligada a una resposta inflamatòria sistèmica.

Quins són els símptomes?

És important estar alerta davant els següents símptomes:

• Set intensa
• Sequedat a la boca
• Temperatura major a 39º C (presa a l'aixella)
• Sudoració excessiva
• Sensació de calor sufocant
• Pell seca
• Esgotament, cansament o debilitat
• Marejos o desmai
• Vertigen
• Rampes musculars
• Agitació
• Mals de cap (sensació de batec o opressió)
• Estat de confusió, desorientació, deliri o fins i tot coma o convulsions
• En el cas dels nadons: pell molt irritada a la zones del coll, aixelles, pit, plecs del colze i engonals; i molta irritabilitat amb o sense plor.

Com actuar?

1 En primer lloc avisar un facultatiu.

2 Mentre esperem la seva arribada hem de fer el possible per baixar la temperatura a 39º refredant al pacient:

3 El facultatiu determinarà el trasllat a l'hospital on es procedirà a continuar el refredament amb suports clínics.

De tota manera, la millor manera de tractar un cop de calor és evitar-lo. Per a això no és gens aconsellable fer exercici en hores de màxima calor, haurem d'evitar exposicions al sol a les hores en què és la seva radiació és més potent (de 12:00 a 17: 00h) i procurarem una bona hidratació. En definitiva, protegir-nos de les temperatures ambientals per sobre dels 30º, i molt especialment les persones que formen part dels grups de més risc.

Dr. David Bartolomé Domínguez

Especialista en Hipertensió Arterial i Risc Vascular i Medicina Familiar i Comunitària

Dr. Jesús Ruiz Pérez

Especialista en Medicina Familiar i Comunitària