La deglució atípica i les maloclusions

Consisteix en la postura i ús inadequat de la llengua en l'acte de deglució. Aquests hàbits interfereixen en el creixement normal i en la funció de la musculatura orofacial.

La deglució atípica és la posició i ús inadequats de la llengua durant l'acte de la deglució. Es caracteritza per aquells moviments compensatoris que es desencadenen per una inadequada activitat lingual en l'acte de deglutir, en exercir una pressió anterior o lateral de la llengua contra les arcades dentàries o sobre el maxil·lar superior o inferior; és a dir, la llengua es posiciona entre els incisius, recolzant-se en la seva cara posterior, exercint així una pressió contra ells durant la fase de deglució. Tenint en compte que un individu degluteix de 1500 a 2000 vegades en un període de 24 hores, no podem passar per alt la importància de mantenir una bona deglució.

Aquest mal hàbit modifica la posició de les dents i la relació i forma de les arcades dentàries, interferint en el creixement i en la funció del sistema orofacial.

La deglució atípica es detecta quan els nens projecten la llengua a la cara palatina de les dents anteriors obrint la mossegada, espai que després ocupa la llengua. Això es tradueix en problemes en pronunciar amb claredat certs fonemes com: /d/, /t/, /l/, /n/, /r/.

Per aquesta raó, un diagnòstic precoç per part de logopedes pot evitar aquestes anomalies estructurals a nivell dels maxil·lars, paladar, galtes i dents.

Alguns dels signes característics que s'han determinat poden ser:

• El perfil facial en una persona amb deglució atípica: tenir uns llavis hipotònics, flàccids, per una contracció mínima dels llavis al deglutir.
• Tendència a la respiració bucal.
• Retrusió o protusió dels maxil·lars superiors o inferiors.
• Posició interdental de la llengua en repòs.
• Incorrecta masticació dels aliments.
• Fer sorolls a l'empassar.

Un dels riscos més importants a l'hora de poder desenvolupar aquest tipus de deglució anòmala és l'ús prolongat del biberó, així com el mantenir l'ús d'aliments triturats més enllà de l'edat adequada, ja que no deixa desenvolupar el sistema orofacial en tenir una baixa activitat muscular. També cal incloure en aquests factors de risc, la persistència d'uns hàbits orals nocius que afecten, tant al patró de creixement, com a les funcions del sistema estomatognàtic. I dins d'aquests hàbits podem destacar la succió digital, labial, lingual i de galtes, la succió d'objectes, la utilització de xumet o biberó més enllà dels 3 anys, el mossegar-se les ungles, etc

Es pot realitzar una prevenció per a aquest tipus d'anomalies en la deglució tenint en compte una sèrie de consells com ara:

• Intentar mantenir la lactància materna en exclusiva sempre que sigui possible, ja que es considera com un factor de protecció de les maloclusions.
• No permetre l'ús prolongat del xumet, ni la succió digital. Fins a l'edat dels 3 anys, els efectes que puguin haver-se produït són mínims i es corregeixen naturalment.
• Assegurar-se que l'infant no pateix obstruccions nasals recurrents, produint-se així una respiració bucal.
• Mantenir una alimentació adequada a l'edat del nen, per poder exercitar la musculatura masticatòria.
• Acudir a les revisions pediàtriques i odontològiques per controlar el correcte desenvolupament muscular i postural.

La deglució atípica sol detectar-se en l'etapa escolar, i el diagnòstic i tractament d'aquest possible trastorn hauria d'estar coordinat entre els diferents professionals implicats com ara l'odontòleg, l'otorinolaringòleg, el psicòleg i el logopeda.

Dra. Maria Tarrago Cañameras Odontòloga