L’obesitat infantil. Una epidèmia al Segle XXI

Un 26% de la població te sobrepés i un 14% és obesa. La població infantil cada cop abandona el consum dels productes tradicionals en favor dels 'fast food'.

L’obesitat és una malaltia crònica originada per moltes causes i que presenta nombroses complicacions. Es caracteritza per un excés de greix en l’organisme i aquest es mesura segons l’índex de massa corporal.

En la societat occidental fonamentalment, encara que no de manera exclusiva, la tendència a l’obesitat resulta preocupant i és un problema de salut pública de gran magnitud. Al nostre país es diagnostiquen cada any 400.000 casos nous d’obesos. Es calcula que un 26% de la població té excés de pes i el 14% és obesa.

La medicina coneix l’existència de múltiples factors causants d’aquesta malaltia: causes genètiques, metabòliques, psicològiques, medicamentoses, neuro-endocrines, etc. Però la causa sens dubte que més ha afavorit l’aparició d’aquesta malaltia és el canvi en els hàbits de vida, el factor ambiental, l’entorn sociocultural, els canvis en l’alimentació i, sobretot, el sedentarisme.

Tradicionalment, es valoraven les conductes que ens allunyessin de l’espectre de la deprivació i de la fam. Es parlava de riquesa calòrica en termes positius. En el nostre món desenvolupat estem canviant d’espectre: el problema ja no és la manca, sinó l’excés. Per tan, apareixen patologies relacionades amb l’abús i la sobrecàrrega crònica: el fantasma de l’obesitat.

La nutrició forçada del lactant i del preescolar pel temor o preocupació del guany de pes, les hores de televidència i el sedentarisme associat a un consum excessiu de llaminadures i d’altres aliments rics en calories, l’adopció de tendències alimentàries pròpies d’un patró anglosaxó, l’aparició d’un nou fenòmen com és la infinita oferta de plats preparats, la ràpida afició de nens i adolescents al “fast food”  i el macroconsumisme fomentat per una pressió mediàtica potentísima, entre d’altres, han comportat un canvi d’estil de vida quasi brusc i que ens ha abocat a l’epidèmia del segle XXI.

Els nens, per influències socials i familiars, abandonen el consum de fruites i verdures, llegums, i peix en favor del “fast food”, els dolços i la bolleria.

Quin és el problema?

Acceptar com a productes de consum habitual, aliments que haurien de ser de consum esporàdic. Begudes ensucrades, ‘xuxes’, gelats, galetes, snacks i tots aquells productes que s’han fet un lloc en la dieta diària i desplacen altres aliments que haurien d’ocupar un lloc de privilegi en la dieta diària i que ara queden relegades a un consum ocasional.

Cal actuar amb fermesa i decisió tot repassant les causes d’aquesta malaltia. Hem de reflexionar en que el nen ha de ser la diana privilegiada de les polítiques sanitàries dirigides a prevenir l’obesitat infantil.

Serà raonable assumir que la prevenció i el tractament de l’obesitat, en l’edat infanto-juvenil, és la millor manera de prevenir el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Caldrà doncs, intervenir en les etapes prepatològiques i adoptar des de la infància, uns hàbits i estil de vida saludables. És per això que els mitjans encaminats a millorar la salut infantil són tan importants, ja que els seus beneficis si estan ben fets de base, es perllongaran tota la vida.

La oferta dietètica de que disposem avui dia en els països desenvolupats, com el nostre, és tan variada que si no s’utilitza correctament, pot arribar a ser molt perillosa.

Habitualment, es consumeixen dietes excessives en alguns dels seus components amb deficiències d’altres, és a dir, es consumeixen dietes desequilibrades que contribueixen a desenvolupar malalties.

Avui dia es sap que un òptima nutrició des de petits, és una inversió a llarg termini en salut i qualitat de vida!

Dra. Mª José Agustí Minguell Pediatra