La por al canvi i el trastorn adaptatiu

L’ésser humà té una capacitat innata per adaptar-se als canvis, però de vegades hi ha situacions que el desborden. En el trastorn adaptatiu hi ha una dificultat per adaptar-se als canvis biogràfics o esdeveniments estressants que tenen un gran impacte emocional. Quan la resposta emocional s’acompanya de símptomes de depressió i d’ansietat, i interfereix de forma preocupant en la vida social, familiar i laboral, parlaríem d’un trastorn adaptatiu.

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V), utilitzat en psiquiatria, els trastorns adaptatius estan inclosos dins els trastorns mentals relacionats amb traumes i factors estressants.

En el trastorn adaptatiu:

• El malestar emocional apareix en resposta a un estressant identificable.
• Es produeix en els tres mesos següents a l’inici de l’origen de l’estrès.
• El malestar és més intens i desproporcionat a la gravetat o intensitat del factor estressant, tenint en compte el context i els components culturals que hi poden influir.
• Implica un deteriorament significatiu de l’activitat social, laboral o acadèmica.
• Els símptomes no es corresponen a una reacció normal de dol.
• Un cop ha finalitzat l’estressant, o les seves conseqüències, els símptomes no persisteixen més de sis mesos.
• Si els símptomes duren més, s’ha de plantejar un altre diagnòstic.

Els trastorns adaptatius tenen una alta prevalença en la població general, suposa una càrrega assistencial pels metges de família, un alt nombre de baixes laborals i una gran despesa farmacèutica.

Es important no “psiquiatritzar” les emocions normals davant esdeveniments vitals normals, però també és important no minimitzar els símptomes i el malestar emocional que presenta el pacient durant un trastorn adaptatiu. De la mateixa manera, és important no posposar l’inici de tractament psicofarmacològic quan el quadre comença a ser patològic.

A la vida es donen moltes situacions que poden desencadenar un trastorn adaptatiu. La majoria impliquen un canvi en l’àmbit laboral: precarietat, atur, mobbing, canvi de feina, etc. Un canvi en l’àmbit familiar: divorcis, conflictes en la relació de parella, malaltia greu, conflictes per herències, etc. Un canvi en l’àmbit social: canvi de domicili no desitjat, discussió i malentesos en el cercle d’amistats, etc. Hem de tenir en compte que davant d’una mateixa situació, una persona desenvoluparà un trastorn adaptatiu i una altra no. Tot depèn de la personalitat de base, de les experiències prèvies i de la capacitat d’afrontar l’estrès i resoldre conflictes.

Tipus de trastorns adaptatius

Els trastorns adaptatius poden classificar-se segons la simptomatologia predominant:

• Trastorn adaptatiu amb ansietat
• Trastorn adaptatiu amb estat d’ànim depressiu
• Trastorns adaptatius mixtes amb ansietat i depressió
• Trastorns adaptatius amb alteració de la conducta

Encara que el trastorn adaptatiu presenti símptomes depressius i d’ansietat, es distingeix d’una depressió per la intensitat dels seus símptomes i perquè en el trastorn adaptatiu sempre hi ha un factor estressant que ho desencadena. Com ja hem comentat abans, si els símptomes duren més de sis mesos caldrà plantejar un altre diagnòstic.

Abordatge terapèutic del trastorn adaptatiu

Els trastorns adaptatius estan molt presents en la nostra societat. La vida està plena de petits canvis als quals ens hem d’afrontar sense por; d’aquesta manera podrem superar-los i aprendre’n de l’experiència. Si davant un esdeveniment vital ens bloquegem i no sabem reaccionar, poden aparèixer un mar d’emocions que ens impediran saber quina direcció hem de prendre.

L’emoció que predomina en els trastorns adaptatius és la por. La por al canvi ens fa sentir vulnerables i no ens permet avançar. La resistència al canvi és inherent a l’ésser humà, en tenir por a perdre el control de la situació. De vegades tan sols fem un canvi quan no hi ha més remei i la vida ens posa entre l’espasa i la paret.

Si ens trobem en una època de canvis es recomana:

• Identificar i reconèixer les emocions que s’estan experimentant.
• No prendre decisions importants mentre hi hagi simptomatologia depressiva i ansiosa.
• Afrontar sense por la situació i no buscar formes d’evasió que no ens porten enlloc.
• Acceptar la part de responsabilitat que tenim en la situació que estem vivint.
• Si canviem l’actitud, ens adonarem que és possible millorar la nostra capacitat de veure, entendre i gaudir de la vida. Els canvis que la vida ens planteja poden donar l’oportunitat de millorar la qualitat de vida.
• La por al canvi ens genera insatisfacció. Si ens resistim al canvi durant molt de temps, podem arribar a sentir-nos víctimes i, fins i tot, podem arribar a culpar els altres de la nostra insatisfacció personal.
• No posar excuses per no canviar, i no esperar que siguin els altres els que canviïn. El canvi forma part de la nostra vida i hem d’educar des de ben petits els nostres fills perquè tolerin la frustració i s’adaptin a les circumstàncies adverses.

Si davant d’una situació de canvis que ens desborda es necessita ajuda professional, el metge de família és el primer que pot detectar aquells trastorns adaptatius que no evolucionen favorablement i derivar el pacient als professionals de la Salut Mental. La persona necessita explicar tot allò que li ha passat, necessita ser escoltada. I sobretot, sentir que algú entén el seu patiment i vol ajudar-la. D’aquesta manera les emocions poden ser identificades i elaborades. El trastorn adaptatiu no millorarà si no es pot reconèixer tot el que ha passat.

Hem de demanar ajuda professional si:

• El malestar emocional dura més d’un mes.
• El malestar interfereix de forma significativa en l’adaptació laboral, social i familiar. És a dir, si la persona no es veu capaç d’anar a treballar i es troba de baixa laboral; o no vol sortir amb els amics habituals i abandona les activitats de lleure que sempre havia fet. I també quan afecta l’entorn familiar, ja sigui amb una manca de comunicació i tendència a l’aïllament, o bé quan es mostra més irritable i amb una manca de control dels impulsos. No hem d’oblidar que és en l’entorn familiar on la persona té la confiança per mostrar el seu malestar sense aparentar una fortalesa que no té en aquell moment.

Recomanacions:

• És important identificar els estressants que estan afectant i determinar si es poden reduir o eliminar. En la majoria dels casos un cop el factor estressant s’ha resolt, el malestar emocional va millorant de forma progressiva i la persona es recupera completament.
• Deixar-se ajudar pels familiars i amics. Si hi ha un bon suport familiar i social, els trastorns adaptatius solen resoldre’s més aviat.
• Demanar ajuda professional si no es resol en poques setmanes. Hi ha un risc de cronificació i de desenvolupar una depressió, trastorn distímic, consum de tòxics, entre altres, amb les conseqüències que comporta a nivell laboral, social i familiar. Tothom en algun moment donat, pot tenir símptomes d’ansietat i depressió davant un canvi biogràfic, però el que marca la diferencia és la interferència que suposa en l’adaptació social, familiar i laboral.

Tractament psicofarmacològic del trastorn adaptatiu

En el cas que la simptomatologia depressiva, ansiosa o l’insomni interfereixi en el rendiment laboral o acadèmic, o en l’adaptació social i familiar, des de psiquiatria es recomana valorar un tractament psicofarmacològic per millorar els símptomes.

Els psicofàrmacs utilitzats en el trastorn adaptatiu són: Antidepressiu. Es recomana quan hi ha simptomatologia depressiva i s’utilitza també com a tractament de fons de l’ansietat. Es disposa de tractaments antidepressius cada cop amb menys efectes secundaris, més ben tolerats i que permeten recuperar poc a poc la funcionalitat prèvia.

•  Antidepressiu. Es recomana quan hi ha simptomatologia depressiva i s’utilitza també com a tractament de fons de l’ansietat. Es disposa de tractaments antidepressius cada cop amb menys efectes secundaris, més ben tolerats i que permeten recuperar poc a poc la funcionalitat prèvia.
• Ansiolític. Es recomana quan hi ha simptomatologia ansiosa amb crisis d’angoixa. A mesura que la persona es va trobant millor s’aniran retirant.
• Hipnòtic. De forma puntual, pot ajudar a millorar l’insomni. Molts cops l’insomni és el primer símptoma que apareix i el darrer que millora.

Quan més aviat s’iniciï un tractament psicofarmacològic, més aviat es podrà resoldre aquesta situació temporal. La majoria de casos es poden resoldre en poques setmanes. El tractament psicofarmacològic del trastorn adaptatiu ha de ser limitat en el temps.

Molts pacients, davant una situació límit que els desborda, dubten dels seus propis recursos personals. És molt important des de la psiquiatria i la psicologia  poder acompanyar el pacient durant aquest període fins que recuperi la confiança en ell mateix, i així pugui prendre les decisions que de ben segur ajudaran a millorar la seva qualitat de vida. Això sí, amb la lliçó apresa. L’ésser humà que aprèn dels errors i de les situacions adverses pot sortir enfortit psicològicament.