La roncopatia crònica, els roncadors

Històricament, roncar era un signe de benestar físic, de son profunda associada al descans reparador... Renoi, ara resulta que els roncadors són els que menys descans reparador tenen...els que de nit fan patir els qui els envolten i els que de dia no poden dur a terme de forma correcta la seva feina, sobretot si són conductors.

Littré defineix el ronc com aquell soroll que es produeix en el son, per la vibració del vel del paladar en la inspiració. En els nens, el problema rau sobretot al nivell de les glàndules (amígdala palatina). Molts altres autors van relacionar el ronc amb el sobrepès.

El ronc, però, és un hàbit humà molt freqüent. A partir dels 30-35 anys ronquen el 20% dels homes i el 5% de les dones, que s'incrementa de forma espectacular a partir dels 60 anys, en què el 60% dels homes i el 40% de les dones ronquen de forma habitual.

El ronc s'origina a la hipofaringe, que és la zona més flexible de les vies respiratòries. Per una sèrie de fenòmens físics, la zona que hi ha entre el paladar tou (la campaneta) i la part superior de les cordes vocals es col·lapsa i produeix l'apnea i el ronc.

El ronc esdevé quan l'aire passa amb altes pressions per aquesta zona col.lapsable i l'apnea es produeix quan la mateixa pressió tanca totalment la via aérea i provoca ofecs.

És important esmentar que el roncador no sempre està malalt, no sempre té la malaltia del son amb apnees (parar de respirar) obstructives nocturnes. Si això passa, s'anomena síndrome d'SAHS.

Definicions

Roncador simple és aquella persona que ronca durant la nit, però que no realitza apnees durant el son, que, sovint, quan canvien de posició, deixen de roncar i quan s'aixeca al matí no presenta sensació de cansament amb hipersomnia (son constant de dia).

El roncador amb patologia del son (síndrome d'OSAS) és una persona que ronca constantment, en totes les posicions, i que té apnees, és a dir, deixa de respirar freqüentment, té mal dormir, es mou, s'aixeca i, al despertar, està cansat, s'adorm per tot arreu perquè a la nit, els moments en què no ha respirat (apnees), els automatismes del cos s'afecten i provoquen una gran quantitat d'alteracions de la pressió, del cor, del cervell i de la respiració, i el desperten encara que el pacient no se n'adona. Sortosament, el nombre de pacients amb síndrome d'OSAS és inferior al de roncardors, amb una prevalença del 4% en homes i el 2% en dones.

El perill rau en els símptomes diürns que poden aparèixer, HTA, mal de cap, somnolència tremenda a tot arreu – també conduint un automòbil, que potser és més greu i perillós a curt termini per al malalt i per d'altres que viuen al voltant. Si quantifiquem el temps total que el cos queda sense respirar a la nit en un pacient amb síndrome d'OSAS, entendrem per què aquests pacients poden tenir problemes cardiològics, respiratoris crònics, mentals i psicològics, otorinolaringològics, socials, urològics, com la impotència, i d'altres com la hipertensió arterial, mal de cap, pèrdua de la concentració a la feina, etc.

Per això, és molt important conèixer aquesta malaltia per poder tractar-la i evitar així els problemes que se'n deriven al llarg del temps.

Molts dels pacients que ronquen tenen sobrepès, entre el 60 i el 70% segons els estudis, que ajuda al col.lapse de les vies respiratòries, al reduir l'espai de pas de l'aire. És molt important, doncs, millorar l'estat ponderal del roncador a l'assolir un pes correcte.

Les pastilles per dormir, per als nervis, l'alcohol, etc., tampoc ajuden els roncadors, perquè produeixen un excés de relaxació dels muscles de la faringe i incrementa la possibilitat d'apnees.

La higiene del son també s'ha de cuidar:horaris, postures, etc., són importants per poder gaudir del son.

Si amb tot el que s'ha esmentat anteriorment no n'hi ha prou, passarem als tractaments mèdics instrumentals amb CPAP (màquines per respirar de nit) i diversos tipus de cirurgies encaminades a incrementar els diàmetres de les vies respiratòries a fi i efecte de disminuir i, fins i tot, eliminar les apnees i, moltes vegades, el ronc.

“A partir dels 60 anys, el 60% dels homes i els 40% de les dones ronquen de manera habitual”

Aquests tractaments quirúrgics sobre les estructures ORL, sobretot sobre el paladar tou (que és el que vibra i fa soroll), sobre el nas i la faringe (amígdales als nens) són extraordinàriament efectius en aquells pacients roncadors que no sobrepassen un determinat nombre d'apnees per hora, que anomenem roncadors simples, roncadors SAHS lleus i síndrome de les resistències augmentades perquè tenen engruixides les estructures de la via respiratòria o alguna alteració a aquest nivell.

Els pacients SAHS severs poden millorar amb els tractaments esmentats, però cal que dormin amb una màquina que els subministra oxigen a pressió per evitar el col.lapse de les vies respiratòries i l'apnea (CPAP/BPAP), evitant així les complicacions que hem explicat anteriorment i que poden alterar de forma important la vida del roncador amb apnees, que representa més del 6% de la població.

Xavier Galindo Ortego Doctor en Medicina y Cirurgia Especialista en Otorinolaringologia Otorinolaringòleg a Avantmèdic Cap del Servei d'ORL Prof. Associat UdL Hospital Santa Maria de Lleida