Les malalties periodontals. Un agent demolidor per a l’estructura dental

Les malalties periodontals són inflamacions que afecten als teixits que envolten i subjecten les dents als maxil·lars, provocades per bacteris del propi individu i ambientals. El seu tractament consisteix en eliminar la infecció que produeix la malaltia i controlar el procés destructiu de l’os on es subjecten les dents, per poder conservar les peces en les millors condicions possibles i els teixits periodontals sans.

Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits que envolten i subjecten les dents als maxil·lars (periodont). Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causa infecciosa i es classifiquen fonamentalment en dos grups: la gingivitis i la periodontitis.

La gingivitis és un procés inflamatori reversible de la geniva, sense destrucció dels teixits de suport de la dent. Es produeix per l’acumulació inespecífica de placa bacteriana i s’elimina mitjançant un control acurat d’aquesta.

La periodontitis és també un procés inflamatori, crònic, que s’estén als teixits de suport de la dent. Es caracteritza per la destrucció progressiva del lligament periodontal i de l’os alveolar, formant bosses, reabsorbint l’os alveolar, mobilitzant la dent i –en molts casos- amb la seva pèrdua.

En el cas de la periodontitis, els bactèries són necessaris, però no suficients, per explicar el perquè de la seva causa. Altres factors de risc, inherents a l’hoste i també de tipus ambiental, determinen l’inici i l’evolució de la periodontitis. Així doncs, les periodontitis cròniques i agressives són malalties multifactorials causades principalment per microorganismes de la placa dental i amb importants efectes modificants per acció d’altres factors locals i sistèmics.

Aquests processos inflamatoris rarament produeixen un dolor intens i això fa que molts pacients els pateixin sense ésser conscients d’ells.

Els primers signes i símptomes que apareixen en la fase més inicial de la malaltia (gingivitis) són:

• Inflamació i envermelliment de la geniva
• Sagnat de la geniva espontani o al raspallar-nos les dents

Quan la malaltia evoluciona a periodontitis, acostuma a mostrar-se’n uns altres:

• Retracció de les genives, que produeix la sensació d’unes dents més llargues
• Mobilitat de les dents
• Separació de les dents
• Augment de la sensibilitat dentària, sobretot al fred
• Sensació de cremor a les genives
• Mal alè
• Aparició d’abscessos i flemons a les genives

Com abans s’ha indicat, les periodontitis cròniques i agressives són malalties multifactorials. Entre el més importants cal tenir en consideració els següents:

[dt_sc_fancy_ol style="lower-alpha" variation="red"]

1. Els microorganismes i els productes microbians de la placa dental són els principals factors etiològics responsables de l’inici de la reacció inflamatòria per la pèrdua del teixit periodontal.
2. L’edat, ja que l’ envelliment s’associa habitualment amb la periodontits.
3. El tabac. Hi ha una relació dosi-efecte entre el nombre de cigarretes fumades i la severitat de la malaltia periodontal. Els grans fumadors, i aquelles persones que porten molt temps fumant, mostren una pèrdua dels teixits de suport molt més severa que els fumadors moderats. Fumar cigars o en pipa també està relacionat amb la pèrdua de dents i d’os alveolar. De tota manera, el fet de deixar de fumar té un benefici significant ja que es redueix el risc de progressió de la malaltia; per això, fumar és probablement el factor de risc modificable que més influeix en la malaltia de manera independent.
4. La nutrició. S’ha investigat sobre la possible associació entre el calci i la vitamina C de la dieta i aquests tipus d’inflamacions/infeccions.
5. L’estrès. S’ha observat que aquest estat augmenta significativament la pèrdua d’inserció clínica de les dents al maxil·lar, també la disminució d’os.
6. La Diabetis mellitus. És un dels factors de risc més importants de la malaltia periodontal.
7. L’Osteoporosis
8. Els factors genètics
9. Altres factors dentals lligats a tractaments dentals previs

[/dt_sc_fancy_ol]

Així doncs, és important saber que l’objectiu del tractament de qualsevol malaltia periodontal és eliminar la infecció que produeix. Un cop controlada aquesta infecció, el procés destructiu de l’os s’atura i d’aquesta manera es poden conservar les dents i els teixits sans.

Depenent de la quantitat d’ós de suport que s’hagi destruït, les dents un cop tractades tindran millor o pitjor pronòstic, des d’un punt de vista funcional. Per això és molt important actuar al més aviat possible.

Afortunadament avui en dia, i per a determinats casos, existeixen tècniques de tractament dirigides no només al control de la infecció, sinó també a la regeneració dels teixits periodontals destruïts.

El que és molt important és un cop tractada la malaltia, és anar fent-ne un seguiment mitjançant visites periòdiques de manteniment o de reforç periodontal per tal de mantenir els teixits de suport dentari al nivell obtingut i detectar precoçment possibles recaigudes.

Dra. Anna Maria Àgueda Costafreda Especialista en Odontologia