L’internista. Un autèntic director d’orquestra de la salut del pacient, i genuí consultor de metges

Els metges especialistes en Medicina Interna o internistes apliquen els coneixements científics i l'experiència clínica en el diagnòstic, el tractament i en la cura humana dels adults en tota la seva amplitud, des de la salut a la malaltia complexa.

Tot i que els internistes poden actuar com a metges en l'atenció primària de salut, no són metges de família, ni metges generals, ja que l'àmbit d'actuació no es concentra exclusivament en els adults, sinó que, a més de l'atenció pediàtrica, aquests professionals poden atendre qüestions relacionades amb la cirurgia menor i l'obstetrícia.

Des de 1995 tots els llicenciats en Medicina que es proposin exercir la seva professió en el servei públic de salut espanyol han de cursar una especialitat, a la qual accedeixen a través de l'examen que els permet obtenir plaça de Metge Intern Resident (MIR) i que, desprès dels preceptius anys de residència, els forma com a especialistes en una o altra disciplina mèdica o quirúrgica. En aquest sentit, els internistes, després de superar l'examen MIR, es formen en hospitals acreditats pel Ministeri de Sanitat.

Els metges generals són aquells llicenciats en Medicina que, en acabar la seva carrera, han iniciat el seu exercici professional sense formar-se en cap especialitat. No obstant això, l'especialitat que més s'assembla a l'àmbit d'actuació dels metges generals és la medicina familiar i comunitària. Tant els metges generals com als metges de família se'ls anomena sovint metge de capçalera. El metge especialista en Medicina Interna pot anomenat indistintament com: internista, internista general o metge de medicina interna.

Especialista en Medicina Interna

La titulació d'especialista en Medicina Interna pot resultar, però, quelcom imprecisa degut, en bona mesura, a la influència de les pel·lícules i sèries de televisives en què apareixen metges nord-americans, on el sistema d'especialització és molt diferent. Als països d'influència anglosaxona, els llicenciats en les Facultats de Medicina han de cursar un primer període de formació obligatori en Medicina Interna de tres anys de durada, el qual els habilita per exercir la seva professió com a metges internistes. Superat aquest curs, poden continuar formant-se en una especialitat concreta. En aquests països, tots els metges especialistes, en una o altra disciplina no quirúrgica, tenen la condició de internistes.

No obstant això, a Espanya, la Medicina Interna és en si mateixa una especialitat independent de les altres, i la titulació d'Especialista en Medicina Interna només l'obtenen els metges que hagin cursat durant cinc anys l'especialitat en Medicina Interna a un hospital acreditat, via MIR. Durant aquest període de formació de postgrau aprenen i practiquen com prevenir, diagnosticar i tractar les malalties que afecten els adults.

L’atenció global del pacient

Els internistes estan preparats per fer front a qualsevol problema que un pacient tingui, sense importar com sigui de comú, rar, simple o complex. En estar especialment capacitats per resoldre problemes de diagnòstic desconcertants, estan facultats per diagnosticar i controlar malalties cròniques greus, per tractar el conjunt de les diferents malalties i per a resoldre diversos quadres que puguin presentar-se al mateix temps.

A l'internista se’l coneix també com al "metge del metge", perquè, sovint, és requerit com a consultor d'altres especialistes per a la resolució de problemes de diagnòstic complexos.

A més, els internistes aporten als pacients coneixements sobre la promoció de la seva salut (prevenció de les malalties i desenvolupament d'hàbits saludables), l'abús de substàncies, les alteracions de la salut mental, així com el tractament eficaç de problemes comuns que es produeixen als ulls , les orelles, la pell, el sistema nerviós i els òrgans reproductors.

Els internistes estan capacitats per atendre moltes de les malalties que afecten els òrgans interns (cor, pulmó, ronyons, pàncrees, aparell digestiu, articulacions, sang) i, en estreta col·laboració amb altres especialistes, inclosos els metges de família, esdevenen uns autèntics directors d'orquestra de la salut del pacient.

La cura de l'adult durant la seva vida

En l'actual complex entorn sanitari, els internistes s'enorgulleixen de poder atendre els seus pacients adults durant tota la vida, tant a la consulta externa com a la clínica, durant l'hospitalització i a l'àrea d'urgències, a les unitats de subaguts i també als centres socio-sanitaris.

Quan altres especialistes mèdics estan implicats en l'atenció del pacient, com és el cas de les especialitats quirúrgiques, els internistes coordinen la cura dels pacients i ajuden a resoldre problemes mèdics difícils relacionats amb aquella atenció.

La subespecialització, encara en fase de desenvolupament pel Ministeri de Sanitat, permetrà que, en el futur, hi hagi àrees de capacitació específica a Urgències, en Hepatologia o en Malalties Infeccioses.

A la pràctica real, però, els Serveis de Medicina Interna es nodreixen d'experts en malalties autoimmunes, en factors de risc vascular, en malaltia tromboembòlica, en SIDA, en hipertensió arterial, en insuficiència cardíaca, en el pacient ancià i pluripatològic, etc. Aquests experts són internistes que exerceixen preferentment cadascuna d'aquestes àrees de la medicina. I, sovint, a través de consultes multidisciplinars i amb la intervenció de diversos especialistes, aconsegueixen obtenir una visió completa i global de la patologia amb la qual han d'enfrontar-se.

Dra. Olga Araújo Loperena Especialista en Medicina Interna