Endocrinologia, Nutrició i dietètica
L’obesitat i les seves conseqüències. No val a badar!
Consells, Dietes, Dra. Maria Dolores Santos Rey, Obesitat, Obesitat infantil, Recomanacions I Sra. Eva Martín Quesada
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el grup internacional de treball en obesitat (IOTF) defineixen l’obesitat com l’epidèmia del segle XXI, per les dimensions que ha adquirit al llarg de les darreres dècades, així com per la seva influència en la mortalitat, la qualitat de vida i la despesa sanitària. Cada vegada és més evident l’impacte que l’obesitat té en acabar patint determinades malalties com: les cardiovasculars, la diabetis tipus 2, l’artrosi, algunes malalties psicològiques i, fins i tot, determinats tipus de càncer.
Des del 1980 l’obesitat ha augmentat en més del doble a tot el món. Al 2014 més de 1.900 milions de persones de més de 18 anys tenien sobrepès, i d’aquests el 13% eren obeses. Al 2013 més de 42 milions d’infants menors de 5 anys tenien sobrepès.
El sobrepès i l’obesitat es defineixen com una acumulació anormal i excessiva de greix per sobre del que correspondria per l’edat, el pes i l’alçada de l’individu. L’Índex de Massa Corporal (IMC = pes (kg) /altura² (m)) és un mètode per quantificar-los.
- Un IMC igual o superior a 25 és indicador de sobrepès.
- Un IMC igual o superior a 30 és indicador d’obesitat.
La causa principal i fonamental de l’excés de pes és el desequilibri energètic; és a dir, entre les calories ingerides i les gastades. A la nostra societat ens trobem: d’una banda, amb un augment de la ingesta d’aliments hipercalòrics, rics en greixos, sucres i també sal, però pobres en vitamines i minerals; i, d’una altra, amb una disminució de l’activitat física i dels estils de vida actius, com a conseqüència de la vida urbana, la modernització dels transports i els canvis laborals que comporten activitats més sedentàries.
Tenir un IMC elevat és factor de risc de patir determinades malalties com:
- Malalties cardiovasculars: cardiopatia i malaltia cerebrovascular
- Diabetis tipus 2
- Dislipèmies (alteracions quantitatives i qualitatives del colesterol)
- Hipertensió
- Síndrome de l’Apnea Obstructiva del Son (SAHOS)
- Esteatosi hepàtica o fetge gras
- Osteoartritis
- Alguns càncers: mama, còlon, endometri
L’obesitat infantil s’associa a un major risc d’obesitat, mort prematura i discapacitat en l’edat adulta. A més d’aquest risc futur, els infants obesos pateixen dificultat respiratòria, més risc de fractures i hipertensió, marcadors de malaltia cardiovascular, resistència a la insulina i efectes psicològics derivats.
Actualment sabem que la genètica juga un paper important, ja que s’han relacionat més de 430 gens que participen en el metabolisme basal, en la distribució del greix o en la sacietat. Malgrat això, donat que la genètica no es pot modificar, és en els factors ambientals -que sí que són modificables- en els que podem i cal intervenir.
No existeixen fórmules màgiques ni miraculoses per perdre pes. Moltes dietes que circulen a nivell popular prometen perdre pes de manera ràpida i sense esforç, però la realitat és que quan s’abandonen -perquè no es poden seguir de per vida- es recupera més pes del que s’havia aconseguit reduir.
El principal objectiu d’un tractament dietètic per a l’obesitat és perdre pes a costa del greix acumulat, i no de l’aigua i ni del glucogen, com ho fan les dietes “màgiques”. Per això s’ha de ser conscient que es necessita temps i un patró alimentari ben planificat i personalitzat, així com un estil de vida actiu i un increment de l’activitat física.
Són molt diversos els factors que afecten i poden desencadenar l’excés de pes, així que és imprescindible fer-ne un seguiment multidisciplinari:
- Mèdic: que pugui identificar la causa del sobrepès, valorar paràmetres analítics, així com el possible tractament farmacològic i/o quirúrgic, si és convenient.
- Dietètic: per fer una dieta personalitzada, reduint les calories, evitant carències i ajudant a modificar els hàbits alimentaris erronis mitjançant l’Educació Dietètica eficaç llarg termini.
- Psicològic: per ajudar a controlar l’ansietat i analitzar el comportament davant del menjar.
En tots els casos, s’ha de recomanar tenir un estil de vida actiu (pujar escales, evitar l’ús del cotxe, sortir a caminar, etc) i la realització d’activitat física adaptada a les necessitats i característiques individuals.
L’obesitat és una malaltia que es pot tractar i es pot prevenir i, amb això, totes les seves conseqüències. Saber combinar dieta i exercici és el millor començament per vèncer-la.
