L’ús i abús del tabac

Patologia otorinolaringològica associada al tabaquisme

Tots coneixem la relació que existeix entre el tabaquisme i malalties greus, com els tumors de pulmó, els problemes cardiològics, digestius, tumors de les vies urinàries, impotència, alteracions circulatòries perifèriques severes, i altres de menor importància encara que no de menor freqüència.

Intentarem conèixer avui altres problemes relacionats amb l’ús i abús del tabac en les vies aerodigestives superiors, boca, faringe, laringe… és a dir l’àrea que tractem els otorinolaringòlegs.

Socialment, els efectes nocius comencen a aflorar entre els 35 i els 65 anys. La despesa farmacològica i medicosanitària habitual és brutal. El sexe femení està augmentant la incidència de les patologies associades tres vegades més que als anys 80 perquè cada cop hi ha més nombre de dones fumadores i, senzillament, el problema s’agreuja perquè per al fumador és molt difícil deixar de fumar.

Considerem fumador aquella persona que consumeix de forma habitual “qualsevol quantitat de tabac” i gran fumador el que passa de vint cigarrets per dia.

A la fi de la dècada dels 90, als Estats Units, diverses associacions denuncien a les tabaqueres.

A Espanya, és al 2001 quan l’associació espanyola de laringoctomitzats inicia una demanda contra la tabacalera.

Això ens fa suposar que tots (fins i tot els fumadors) ja comencem a considerar el tabac com uns substància perillosa que “realment” causa un greu perjudici a la salut i malalties científicament comprovades. Històricament, és al 1761 quan es descriu per primera vegada l’associació del tumor nasal i el tabac aspirat. Al 1792 també es relaciona el càncer de llavi amb els fumadors de pipa i el càncer de boca amb els mastegadors de tabac (cowboys..).

Definim avui el tabac com un carcinògen, que és aquella substància capaç d’induir el creixement d’un tumor.

A l’àrea de la ORL els tumors de boca, faringe o laringe, es relacionen amb el tabaquisme en la majoria dels casos. El risc relatiu, entre els fumadors, de patir algun d’aquests tumors s’incrementa de 12 a 68 vegades més que en un no fumador. Els pacients que han sofert un càncer de laringe eren fumadors en un 97% dels casos. Els que ho van superar estan en gran part laringoctomitzats o mutilats de la veu, i han hagut d’aprendre altres sistemes de comunicació per a relacionar-se amb els altres.

També està molt clar que com a més paquets es consumeixen, més gran és la probabilitat de ser diagnosticat d’un tumor ORL en estadi avançat, que lògicament té pitjor índex de curació. I, en els grans fumadors, l’existència d’un altre tumor (segon tumor primari) en altres zones es presenta en més del 50% dels casos.

Quan es consumeix un cigarret, entren en joc més de 30 carcinògens directes i, a la vegada, multitud de substàncies lesives, que poden afectar els bronquis, alterar les membranes i permetre un increment en l’absorció de les substàncies potencialment malignes.

Si tenim en compte que el gran fumador, és també bevedor d’alcohol, la sinergia d’ambdós elements, elevarà encara més el risc relatiu de patir una d’aquestes patologies comentades. Existeixen altres factors, com les gasolines, productes químics etc... que s’associen amb tumors i altres malalties de l’àrea ORL, però només entre el 1.3 al 5% dels casos. Per a la resta, és a dir el 95-98% dels que pateixin malaltia de l’àrea Otorinolaringològica, el factor principal seguirà sent el tabac.

Cada vegada, el fumar està menys de moda, no surt a les pel·lícules ni a la tele, existeix una jurisprudència en contra, cada cop estem més immersos en l’era de la comunicació. Ja no val el “no ho sabia”, tenim multitud de distraccions al nostre abast i coneixem i sabem que el tabaquisme produeix o pot produir malalties que estan científicament comprovades. Si hi afegim, a més, que les despeses sanitàries són brutals i que estem socialment sensibilitzats, podrem començar a pensar que això del tabaquisme és una sobirana ximpleria. Per una altra banda, hem de recordar que fumar segueix sent un acte voluntari afegit a la nostra pròpia cultura i que les substàncies que es cremen actuen com una droga produint una dependència física i psíquica.

El camí encara segueix sent sent llarg i tortuós però segur que és possible.

Doctor Xavier Galindo Metge Otorinolaringòleg a Avantmèdic