Molts infants es tornen al·lèrgics als aliments per la pell

Les escoles han de tenir una formació adequada per saber com reaccionar en cas d’al·lèrgia.

Les al·lèrgies no s’acaben amb el pol·len i els àcars, sinó que el ventall és molt més ampli. I així, productes tan essencials per a una correcta alimentació com ara la fruita i els ous, per a algunes persones –cada cop més– poden ser una font important de problemes. En alguns casos hi ha persones que moren. Per parlar de l’al·lèrgia als aliments, el programa Bentrobats, que s’emet també per El Punt Avui Televisió, va convidar el doctor Lluís Marquès, especialista en al·lèrgia i immunologia clínica.

És el mateix l’al·lèrgia alimentària que la intolerància alimentària?

No. Hi ha tres diferències clares. L’al·lèrgia és una reacció en què hi participa el sistema immunològic. En la intolerància, els símptomes els trobarem al tub digestiu: notarem mal de ventre o estarà inflat, i tindrem vòmits i diarrea. L’al·lèrgic no pot tolerar ni una mínima quantitat d’aliment; en canvi, l’intolerant sí que en pot consumir petites quantitats. I, finalment, l’intolerant mai no tindrà reaccions greus que posin en perill la seva vida, com sí que pot passar amb determinades al·lèrgies alimentàries

Com puc saber si tinc una al·lèrgia alimentària?

No tot és blanc o negre. Però la manifestació més típica, pocs minuts després d’ingerir l’aliment, és la picor als palmells, a les plantes dels peus, al clatell i als genitals, seguida de picor per tot el cos, amb vermellors i l’aparició de faves i favons. Sovint apareix vermellor a l’entorn de la boca i els llavis s’inflen.

Quins són els aliments que, entre els adults, causen al·lèrgia més sovint?

A Catalunya, el préssec i les fruites amb pinyol com ara la pruna, l’albercoc, la cirera, la nectarina... Després hi ha la fruita seca de closca, com per exemple la nou, l’avellana, l’ametlla, i alguns aliments que en diem fruita seca però no ho són, com el cacauet, la llavor de gira-sol, etcètera. Finalment, hi ha la del marisc, una al·lèrgia que sap molt greu de diagnosticar, he, he!

I entre els infants?

La llet, l’ou i el peix, sobretot. Entre els dos anys i l’adolescència també hi entren les fruites i la fruita seca.

A quin percentatge de la població afecten aquestes al·lèrgies?

Si es fa una enquesta a la població, el 15% declara que en pateix. Però si es fa un estudi diagnòstic, el percentatge cau al 3% entre els adults i al 8% entre els infants.

Aquest és un fenomen que va a l’alça, a la baixa...?

Les al·lèrgies alimentàries són unes de les que més augmenten en els últims anys a tot el món, sobretot al món occidentalitzat, tant entre infants com entre adults.

Per què?

Per diversos motius. N’hi ha d’històrics: haver fet una determinada pauta cronolò- gica en la introducció dels aliments entre els infants ho pot haver perjudicat. Però probablement també hi ha influït la producció industrial d’aliments, amb l’ús de productes químics com ara insecticides, fungicides, herbicides i pesticides, que modifiquen la planta i fan que algunes de les seves substàncies es transformin en d’altres que faciliten l’aparició d’al·lèrgies. I també sembla que hi ha elements contaminants que afecten el tub digestiu. Per exemple, fa poc s’ha descobert que molts infants es tornen al·lèrgics als aliments a través de la pell.

De la pell?

Al Japó han trobat que l’ús de cremes amb germen de blat, amb components de cereal, facilita que els nens i els adults es tornin al·lèrgics als cereals. A Europa s’ha vist el mateix arran del contacte cutani amb el cacauet i amb productes que en porten. A més, com que ha augmentat l’al·lèrgia al pol·len, això fa que hi hagi més al·lèrgies als productes vegetals.

Diversificar l’alimentació dels nadons massa d’hora predisposa a l’al·lèrgia?

Fins ara es creia que sí. Però hi ha estudis que apunten tot el contrari: introduir aliments més aviat, probablement té un efecte protector de cara a l’al·lèrgia, perquè l’infant, durant els primers mesos de la seva vida, té uns períodes de tolerància en què el sistema immunològic aprèn que allò que es menja no és nociu i que no ha de rebutjar-lo ni fer cap reacció. Si introdueixes aliments fora d’aquest període de tolerància és més probable que aquell infant tingui problemes d’al·lèrgia.

Una sorpresa!

Sí. Sobre això hi ha estudis que han causat commoció en la comunitat científica, en la qual es discutia si la introducció retardada d’alguns aliments com el cacauet facilitava que els infants desenvolupessin al·lèrgia abans, o si més aviat els en protegia. L’estudi és clar. Els nens que tenen contacte amb el cacauet pels volts dels quatre mesos de vida fan menys al·lèrgia al cacauet que els infants que, per protecció, en tenen contacte a partir dels vuit mesos o de l’any. Algun país, com ara Austràlia, han modificat la introducció d’aliments sòlids als infants per aquest motiu.

També ha parlat del pol·len i la fruita. Si sóc al·lèrgic al pol·len, és millor que no mengi fruita?

No es pot dir. La meitat dels que són al·lèrgics al pol·len no ho són a la fruita. En tot cas, poden pelar-la, perquè l’al·lergen és, sobretot, en algun element de la pell.

Em puc tornar al·lèrgic amb el temps?

Normalment és així com passa. Això és com jugar a la loteria. Si no compres números, no et pot tocar. Si compres números potser tampoc no et tocarà mai, però algun dia pot sortir el teu número. Aquesta és una simplificació, però sempre hi ha un primer moment. El que desconeixem és per què, en un cas concret, una persona que menjava nous sense problemes comença a tenir-ne a partir d’un moment determinat.

L’al·lèrgia al blat i la malaltia celíaca tenen alguna cosa a veure?

No. Són problemes diferents. La malaltia celíaca dona manifestacions digestives i té un component autoimmune. L’al·lèrgia al blat es pot manifestar a l’aparell respiratori en forma d’asma i rinitis. I després hi ha un subgrup curiós, el de les persones a les quals no els passa res si mengen blat però que reaccionen si després de menjar-ne fan exercici físic.

Es pot fer prevenció?

Les proves de què disposem avui dia no serveixen per prevenir. Un pot saber en un moment determinat si és al·lèrgic o no a un aliment, però no si ho serà d’aquí a quatre anys. El sistema canvia. Està en constant renovació i molt influït per factors externs i interns.

Però hi ha algun factor indicatiu?

Hi ha gent que té una predisposició perquè té antecedents familiars, sobretot entre els nens: pare o mare amb asma o amb una al·lèrgia alimentària ben diagnosticada... Si entre el segon i quart mes de vida té èczemes a la pell, té un risc gran de desenvolupar al·lèrgies.

Hi ha alguna classe de tractament?

El principal és evitar l’aliment que causa l’al·lèrgia. Però ara estan sortint tractaments, sobretot entre els nens, de dessensibilització. Això es fa sobretot amb les allèrgies a la llet i l’ou, però també amb altres aliments.

En què consisteix?

En administrar dosis repetides de l’aliment perquè el cos s’hi acostumi. És una tècnica complexa, que té riscos de reacció, que pot tardar mesos a fer efecte, però que en un tant per cent considerable d’infants i adults permet introduir aquell aliment a la dieta, o si més no evitar que tinguin reaccions greus quan entren en contacte amb ell de manera accidental. És un tractament que està en fase evolutiva i que és la gran esperança per d’aquí a uns pocs anys. Jo crec que veurem un canvi gran. I no tant perquè es pugui consumir el producte o no, sinó per evitar incidents. Hi ha aliments que són pertot arreu, que són difí- cils d’evitar.

Què s’ha de fer a les escoles que tenen infants al·lèrgics als aliments i no es fa?

Els incidents amb aliments poden ser greus i comporten una situació d’estrès molt gran, tant per a l’infant i els seus pares com per a l’escola. De vegades, rebem trucades d’escoles que ens demanen formació. Això abans no existia. Hi ha escoles que s’hi impliquem molt, perquè no és una circumstància extraordinària, sinó que cada vegada és més comuna. Les escoles han de tenir una formació adequada per saber com reaccionar quan un infant, accidentalment, toca algun aliment al qual és al·lèrgic.