Pneumònia: respirar em fa mal

Reconeguda des de fa temps com una de les principals causes de mort, la pneumònia s'ha estudiat intensament des de finals de 1800. Tot i aquesta recerca i del desenvolupament d'agents antimicrobians, la pneumònia segueix sent una de les malalties més letals en els nostres dies.

La Pneumònia Adquirida a la Comunitat (NAC) -també anomenada pulmonia o broncopneumònia- és una infecció aguda dels pulmons. És una malaltia greu que pot afectar a persones de qualsevol edat, però que és més perillosa en els nens molt petits, en els més grans de 65 anys i en aquelles persones amb problemes mèdics subjacents com: la malaltia cardíaca, la diabetis o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).

És més comú durant els mesos d'hivern, afectant especialment homes i persones fumadores. Aproximadament el 20% dels pacients amb NAC requereix d’hospitalització..

Com afecta la respiració?

Durant la respiració normal, l'aire s'inhala pel nas i per la boca i, a través de la tràquea i els bronquis, arriba als bronquíols. Els bronquíols acaben en uns petits sacs d'aire, els alvèols. En aquests saquets, que tenen unes parets primes i poroses que contenen uns minúsculs vasos sanguinis anomenats capil·lars, és on es realitza l'intercanvi gasós.

A causa de la inhalació de l'aire, la boca i l'arbre respiratori estan constantment exposats a microorganismes. No obstant això, les defenses de l'organisme solen ser capaces d'evitar que aquests microorganismes entrin a les parts més profundes i puguin arribar als pulmons. Aquestes defenses inclouen el sistema immune, l'anatomia del nas i de la faringe (que ajuda a atrapar patògens i altres partícules de l'aire impedint que arribin més a baix), la capacitat de tossir, així com unes estructures similars a pèls fins anomenats cilis, que estan situats a les cèl·lules dels bronquis.

La pneumònia apareix si les defenses no són adequades, si s'està exposat a un microorganisme particularment fort, o a un gran nombre d'ells. A mesura que els microorganismes es multipliquen, el sistema immunològic respon enviant glòbuls blancs (leucòcits) als alvèols. Els alvèols infectats s'inflamen (s'omplen de leucòcits, proteïnes, fluid i hematies) generant els símptomes de la pneumònia.

Tenim tots el mateix risc de contreure-la?

Alguns adults tenen un major risc de desenvolupar pneumònia. Els grups d'alt risc són:

• Els majors de 65 anys.
• Fumadors.
• Desnodrits per alguna malaltia o per falta d'accés als aliments.
• Persones amb alguna una malaltia pulmonar subjacent, com la fibrosi quística, l'asma o EPOC.
• Patir diabetis o malalties del cor.
• Tenir sistema immunitari debilitat a causa d'infecció per VIH, trasplantament d'òrgans, quimioteràpia, o per l'ús crònic d'esteroides.
• Tenir dificultat per tossir a causa d'un accident cerebrovascular, a fàrmacs sedants o alcohol, o una mobilitat reduïda.
• Haver tingut una infecció vírica recent en les vies respiratòries superiors com per exemple, una grip.

Quines són les causes?

La pneumònia pot estar causada per una gran varietat de microorganismes, entre els quals es troben virus, bacteris i, amb menor freqüència, fongs.

La causa més comuna de pneumònia és el bacteri Streptococcus pneumoniae (també anomenat pneumococ). Entre altres es troben el Haemophilus influenzae, la Legionella pneumophila i el Staphylococcus aureus. El Mycoplasma, que normalment ocasiona una neumonía lleu, pot també causar una malaltia més greu.

Es calcula que els virus són responsables de menys del 20% dels casos de PAC de l'adult. La grip és una causa comuna de pneumònia vírica.

Els fongs rares vegades causen pneumònia en persones sanes; tot i que les que compten amb un sistema immunològic debilitat tenen un major risc d'infecció per aquest tipus d'organismes.

En el cas d'haver viatjat recentment o s'hagi viscut en una àrea on cert tipus de pneumònies és més comú (per exemple: febre de la vall o la coccidioidomicosis, al sud-oest d'Estats Units, o, la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà, en la Península Aràbiga), hem d'informar al nostre metge ja que la pneumònia pot estar causada per microbis nous -els anomenats «agents patògens emergents» -, que poden suposar un major risc de contagi.

Què passa quan es té pneumònia?

Els símptomes més freqüents de la pneumònia són: la febre, el calfreds, la dificultat per respirar, sentir dolor amb la respiració, l’augment de la freqüència cardíaca i de la respiratòria, les nàusees, els vòmits, la diarrea, als quals acompanya els esputs verds o grocs, o també de color òxid.

Tot i que en la majoria de casos la malaltia cursi amb febre (temperatura superior a 38° C) pot ser que en les persones d'edat avançada no es produeixi. També poden donar-se calfreds i un canvi en l'estat mental, com a confusió o pensament confús.

Quan el metge pensa en la pneumònia...

La pneumònia s’acostuma a diagnosticar amb la història clínica completa, l'exploració física i amb una radiografia de tòrax. La necessitat de realitzar altres proves depèn de la gravetat de la malaltia i del risc de complicacions de la persona: cultiu d'esput, prova de l'antigen en orina, anàlisi de sang, mesurament de l'oxigen de la sang, broncoscòpia.

El tractament de la NAC

L'objectiu del tractament per als pacients amb NAC és aturar la infecció i prevenir-ne les complicacions. Es basa en el que es coneix com a tractament empíric, és a dir, el que es prescriu abans de disposar de la informació completa i/o definitiva sobre la infecció a tractar; és, per tant, un tractament de probabilitat. La majoria dels pacients milloren amb aquest tipus de tractament.

Quan és necessària l'hospitalització?

La majoria dels pacients rep tractament antibiòtic per via oral a casa. Les persones que estan greument malaltes o que tenen un major risc de complicacions solen ser hospitalitzades per poder monitoritzar: les freqüències cardíaca i respiratòria, la temperatura i els nivells d'oxigen. En aquests casos, generalment, els antibiòtics s'administren per via intravenosa durant els primers dies.

En qualsevol cas, el període d'hospitalització és variable i dependrà de la resposta al tractament i de l'existència d'altres problemes de salut.

L'elecció de l'antibiòtic

L'elecció de l'antibiòtic a utilitzar es decideix en funció de diversos factors, com l'existència de problemes mèdics subjacents i de la probabilitat d'estar infectat per un bacteri que sigui resistent a certs anti-microbians.

Les persones amb problemes de salut o aquelles que han utilitzat antibiòtics en els últims tres mesos tenen un major risc d'infecció per bacteris resistents a aquests.

I, el més important: cal acabar tot el curs de la medicació i prendre-la estrictament segons el  que hagi indicat i pautat el metge.

Dra. Olga Araújo Loperena
Especialista en Medicina Interna