Una patologia d’origen desconegut “La hipomineralització incisiu-molar”

Afecta les dents dels nens mitjançant taques que en ocasions poden conduir a la desintegració de l'esmalt.

La hipomineralització incisiu-molar (MIH) és una patologia d'origen desconegut que afecta exclusivament als primers molars permanents i, de vegades, apareix en combinació amb els incisius. S'hi veu afectada la mineralització d'aquestes dents, amb l'aparició de taques blanc-opac-groc-marró, que de vegades condueixen a la desintegració progressiva de l'esmalt.

Actualment les dades sobre la prevalença de MIH, oscil·len entre 2.8% i un 25%, però el fet és que de moment, aquesta situació es dóna amb relativa freqüència i comporta seriosos problemes per als nens afectats i les seves famílies per les conseqüències de dolor, destrucció, afectació de la funció i l'estètica i la dificultat de tractament. És per això que hi ha una preocupació creixent per aquesta entitat, especialment a Europa, on es té la impressió que aquesta afectació pot anar en augment.

La gestió clínica és complicada degut:

• Sensibilitat: els nens afectats solen presentar sensibilitat des de lleugera a molt intensa a estímuls tèrmics i mecànics, tot i quant encara no hi ha una pèrdua d'esmalt. De vegades, fins i tot el raspallat dental provoca un dolor intens i l'evitació condueix a una acumulació de placa bacteriana que, sobretot quan hi ha trencament posteruptiu de l'esmalt, afavoreix l'aparició de càries.
• Analgèsia difícil: La dificultat per aconseguir una anestèsia correcta per al tractament invasiu s'ha justificat recentment a la presència d'inflamació pulpar i acumulació de cèl·lules immunes encara en absència de càries. Es pot veure millorada amb una premedicació analgèsica amb AINES (Antiinflamatoris no esteroïdals).
• Problemes de conducta: la sensibilitat extrema fa que aquests nens de vegades durant una simple exploració bucal experimentin un dolor agut perquè el professional bufa amb la xeringa d'aire sobre el molar o pressiona amb l'explorador per comprovar la duresa del teixit afectat. De vegades es tracta de nens als quals se'ls ha intentat diverses vegades obturar una molar, sense aconseguir anestesiar, i han generat un rebuig cap a tot l'ambient odontològic.
• Progressió molt ràpida de la càries: els molars afectats de MIH sumen el risc general de càries, factors de risc local perquè a causa de la sensibilitat, la higiene i l'autoneteja estan compromeses. D'altra banda, si es produeix una càries l'alteració en la mineralització afavoreix la seva progressió de forma molt ràpida.

S'ha d'instaurar un tractament preventiu el més aviat possible:

• Identificació del nen de risc.
• Diagnòstic d'hora.
• Remineralització i desensibilització, amb aplicació professional de fluor mensual o trimestral segons el risc i utilització a diari de col·lutoris i productes amb caseïna fosfopèptida i fosfat de calci amorf (Recaldent®), que aporten ions de calci i fosfat per afavorir la remineralització.
• Prevenció de càries i de trencaments posteruptius, instaurant el més aviat possible una bona higiene diària, reduint el potencial cariogènic i acidogènic de la dieta i segellant fissures i zones retentives el més aviat possible, sempre que es pugui fer amb efectivitat. Si la sensibilitat és important s'han de recomanar raspalls suaus i dentifricis desensibilitzants.

Quan el tractament preventiu no pot ser portat a terme per l'extensió o severitat del defecte, el professional s'enfronta directament amb el dilema d'extreure o conservar. Entre les opcions restauradores s'han de tenir en compte l'amalgama, el composite, el ionòmer de vidre i la corona completa o parcial. Cal destacar que tant en lesions moderades, com sobretot en severes, cal advertir els pares de la possible necessitat de tractament protèsic a llarg termini.

Dra. Maria Caballero Villarte Odontòloga