Endocrinologia

La paraula endocrí significa "secreció interna". L'Endocrinologia és, per tant, l’especialitat mèdica que s’encarrega d’estudiar i tractar les malalties relacionades amb les hormones, les quals fan possible el funcionament del nostre cos a diferents nivells.

Exemples d'hormones són:

• Insulina (secretada pel pàncrees): manté el metabolisme de la glucosa de forma correcta.
• Hormones tiroïdals (secretades per la glàndula tiroide) que, entre altres moltes funcions, controlen la nostra freqüència cardíaca, metabolisme dels greixos, sudoració, ritme intestinal, el bon funcionament cerebral, etc.
• Hormones sexuals secretades pels òrgans sexuals, que regulen la reproducció.
• Hormones secretades per les glàndules adrenals, com el cortisol, l’aldosterona, etc que s’encarreguen de múltiples funcions com manteniment de la tensió arterial i del metabolisme del sodi i el potassi.
• Hormones paratiroides que controlen el metabolisme del calci i el fòsfor i, per tant, dels nostres ossos.
• Hormones relacionades amb el creixement i la maduració.

Un endocrinòleg està especialitzat en un gran nombre de patologies relacionades amb aquestes glàndules. Per la seva freqüència es podria destacar:

• Diabetes Mellitus. Segons dades de l'OMS, és una de les 10 principals causes de mort al món. Un dels principals problemes d'aquesta malaltia és que no dóna símptomes i el mal control crònic de la mateixa té complicacions a llarg termini. Una educació diabetològica correcta i un tractament adequat és fonamental perquè no es produeixin.
• Alteracions de la funció de la tiroide (hipertiroidisme o hipotiroidisme).
• Nòduls tiroides i càncer de tiroide. La patologia nodular tiroïdal és molt freqüent i afecta un elevat percentatge de la població.
• Sobrepès o obesitat.
• Dislipèmies (alteracions quantitatives i qualitatives del coslesterol).
• Patologia hipofisària.

Nutrició i Dietètica

L'alimentació i la dietètica desperten cada dia més l'interès de la població general, ja que menjar és una activitat diària i en l'actualitat cada vegada hi ha un major reconeixement científic de la seva influència sobre l'estat de salut. És per això que la Nutrició, com l'especialitat que estudia l'aportació, la incorporació i l'ús dels diferents nutrients per al nostre organisme, i la Dietètica, com la ciència que estudia la influència del règim alimentari sobre la nostra salut, són autèntiques especialitats dins de les Ciències de la Salut.

Actualment, hi ha cada cop més, una més gran evidència de la relació entre els hàbits alimentaris i determinades malalties cròniques, com l'obesitat, la diabetis mellitus, les malalties cardiovasculars, l'osteoporosi, el càncer, les malalties neurològiques i un llarg etcètera. Si bé és veritat que les principals societats científiques han desenvolupat recomanacions nutricionals per al bon maneig de les malalties cròniques i agudes.

La Dieta Mediterrània tradicional s'erigeix en el "gold standard" en termes d'alimentació saludable i es constitueix com una opció idònia que facilita la pèrdua de pes, l'assoliment d'uns nivells òptims de glucèmia i el control dels principals factors de risc cardiovascular.

Tot i que cada vegada hi ha un més gran reconeixement del paper de la Dieta Mediterrània com a indicador de salut física, mental i d'envelliment saludable en diversos subgrups de població (adolescents, universitaris, població general, gent gran, hipertensió, diabetis...) estem assistint a una desvirtualització del model, inicialment dibuixat el 1960 per Ancel Keys, que va entendre que aquest terme anava molt més enllà de ser un mer patró alimentari). L'occidentalització de la dieta, el sedentarisme, la creixent urbanització de la població i la predisposició genètica creen les sinergies necessàries que afavoreixen l'elevada incidència de les anomenades "malalties cròniques relacionades amb l'estil de vida".