La Inseminació Artificial (IA)
La Inseminació Artificial (IA) és una tècnica senzilla, ràpida i indolora que no requereix ingrés ni anestèsia. Consisteix a introduir en el moment de l’ovulació el semen, de la parella (IAC) o del donant (IAD), a la cavitat uterina mitjançant una cànula molt fina.
Per tal que la tècnica tingui la màxima eficàcia, es realitza una estimulació ovàrica suau, per tal d’obtenir un o dos fol·licles i, d'aquesta manera, es controla l’ovulació. El mateix dia es realitza una recuperació espermàtica de la mostra de semen on es seleccionen i capaciten els espermatozoides que després es dipositen a l'úter reduint la distància que han de recórrer per fecundar l'òvul, així com, també, de les barreres fisiològiques que han de superar en una concepció natural. D'aquesta manera, s'augmenten les probabilitats de fecundació.
Per a quins pacients està indicada?
IAC
- Parelles en què l’home presenta defectes lleus o moderats al semen relacionats amb la concentració, la mobilitat o la qualitat morfològica.
- Parelles en què la dona presenta problemes d’ovulació, endometriosi lleu, alteracions en les trompes de Fal·lopi unilateral o que no suposen una obstrucció completa.
- Parelles amb esterilitat d’origen desconegut (totes les proves diagnòstiques surten normals).
- Parelles serodiscordants.
IAD
- Parelles en què l'home presenta mala qualitat seminal o absència d'espermatozoides (azoospèrmia).
- Parelles en què l'home és portador d'una malaltia genètica hereditària que no pot ser detectada en els embrions.
- Dones sense parella masculina o amb parella femenina.
- Parelles serodiscordants.
