Es tracta d'una situació que comença a la primera infància i té com a trets significatius la dificultat de mantenir l'atenció, l'excés de moviments o hiperactivitat i la dificultat per controlar els seus impulsos. La seva causa és sempre biològica-en cap cas educativa- i afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.
Els símptomes més freqüents en els nens afectats, per posar en alerta els pares i els educadors - i que s'han de produir, com a mínim, en dos entorns diferents de forma habitual com per exemple a casa i a l'escola - poden ser:
Dèficit d'atenció
- Dificultats per mantenir l'atenció en les seves activitats
- No es fixa en petits detalls
- Sembla que no escolta quan se li parla directament
- No segueix les instruccions, no acaba les tasques de l'escola
- Té dificultat per organitzar-se
- Tendeix a evitar tot allò que suposa un esforç mental sostingut
- Perd les coses necessàries per dur a terme les seves activitats
- Es distreu fàcilment davant estímuls externs
- És poc curiós en les seves tasques
Hiperactivitat
- Mou en excés mans o peus o no pot estar quiet a la cadira
- S'aixeca de la cadira quan hauria de romandre assegut
- Corre en situacions que no correspon
- Està "en marxa" contínuament, com si tingués un motor encès que no el deixa parar
- Té dificultats per jugar tranquil
- Parla excessivament
Impulsivitat
- Respon a les preguntes abans d'hora
- No sap esperar el seu torn
- Interromp i molesta amb freqüència als seus companys
Una detecció a temps, és clau per a la superació d'aquest tipus de trastorns i per dur a terme una vida normal que aporti seguretat i felicitat al nen i al seu entorn.